| 6.2. Recursos del sistema | ||
|---|---|---|
|
6. Preferències del diàleg |  |
| 6.2. Recursos del sistema | ||
|---|---|---|
|
|
6. Preferències del diàleg | |
Aquesta pàgina us permet personalitzar la quantitat de memòria del sistema assignada per a diversos propòsits. També us permet establir la mida dels fitxers de miniatures que produeix el GIMP.
Consum dels recursos
El GIMP us permet desfer la majoria de les accions, ja que manté un «Historial de desfer» per a cada imatge. Independentment de l'ús de la memòria, GIMP permet desfer un nombre mínim de les accions més recents: aquest és el nombre que s'especifica ací. Mireu Secció 3, «Desfer» per a més informació sobre els mecanismes de desfer de GIMP.
És la quantitat de memòria de desfer assignada per a cada imatge. Si l'historial de desfer supera aquesta mida, els passos més antics s'esborren, tret que el nombre de passos no sigui més petit que l'especificat a dalt.
És la quantitat de RAM del sistema assignada a les dades d'imatge del GIMP. Si el GIMP requereix més memòria que això, utilitza la memòria d'intercanvi del disc que pot, en algunes circumstàncies, provocar una baixada de rendiment. Hi ha una oportunitat de configurar aquest nombre quan s'instal·la el GIMP, però podeu canviar-lo ací. Consulteu Com configurar la memòria cau per a més informació.
No és una restricció rigorosa: si intenteu crear una imatge nova més gran que la mida especificada, se us demanarà confirmació per a obrir-la. Es tracta de prevenir que creeu accidentalment una imatge tan grossa que pugui provocar una parada del GIMP o un rendiment molt lent.
Això estableix el mètode de compressió utilitzat per a les dades de mosaic emmagatzemades a l'intercanvi. La compressió pot reduir la mida d'intercanvi, augmentar la seva velocitat, i minimitzant l'entrada i la sortida. Els valors són millor rendiment (predeterminat), equilibrat, i millor compressió, o cap per desactivar la compressió del tot.
El multi-fils permet fer servir diversos nuclis per al processament. No totes les funcions n’utilitzen de moment. Un punt d’interès és que el multi-fils passa pel processament GEGL, però també en el nucli del GIMP, per exemple, per a separar la pintura de la pantalla.
Accés a la xarxa
Quan aquesta opció està habilitada, el GIMP comprovarà regularment a l'inici si hi ha disponible una nova versió. Si n'hi ha, rebreu una alerta que podreu actualitzar. Tingueu en compte que aquesta opció requereix que tingueu connexió a Internet i que el GIMP hi pugui accedir.
Miniatura de la imatge
Aquesta opció us permet determinar la mida de les miniatures que es mostren en el diàleg Obre un fitxer (i també es desen per a l'ús d'altres programes). Les opcions són «Sense miniatures», «Normal (128x128)», i «Gran (256x256)».
Si un fitxer d'imatge és més que la mida màxima especificada, el GIMP no en generarà una miniatura. Aquesta opció permet prevenir que la miniaturització de fitxers d'imatge extremadament grans faci alentir en excés el GIMP.
Historial de documents
Quan està marcada, els fitxers que heu obert es desaran a l'historial de documents. Podeu accedir a la llista de fitxers amb el diàleg Historial de documents des del menú principal: → → .
Aquesta secció cobreix la mida de la memòria cau de les rajoles ajustant-se a Recursos del sistema.
Durant el processament de dades i la manipulació d'imatges, el GIMP pot necessitar molta memòria. Utilitza els recursos de memòria disponible del sistema operatiu, en particular la memòria virtual que s'implementa quan la RAM està plena. Però també utilitza el seu propi sistema de memòria virtual per a fer espai per a altres aplicacions. Aquesta memòria de dades, durant el tractament, s'organitza en blocs de memòria intermèdia de dades gràfiques, que poden existir en dues formes diferents de memòria de dades: en el disc dur lent o en la memòria RAM principal ràpida. El GIMP utilitza preferiblement la RAM, i quan escasseja utilitza el disc dur per a les dades restants. A aquests trossos de dades gràfiques s'anomenen «Tiles» en anglès i al sistema sencer s'anomena memòria cau d'imatges.
Amb un valor baix de la memòria cau d'imatges, el GIMP envia dades al disc molt ràpidament, sense fer un ús real de la RAM disponible, i fent que el disc treballi sense un motiu real. Amb un valor massa alt de la memòria cau d'imatges, obstaculitzaran altres aplicacions utilitzades en múlti-tasques, augmentant el treball del disc; alguna aplicació podria fallar o blocar-se per manca de memòria RAM.
Com trobar un nombre per a la mida de la memòria cau d'imatges? Ací hi ha alguns consells i trucs per a ajudar-vos:
El mètode més simple és no pensar-hi i esperar que el valor per defecte vagi bé. És un mètode útil quan hi ha poca RAM, i la majoria de la gent està tractant de crear petites imatges mentre maneja altres aplicacions a la vegada. Si només utilitzeu el GIMP per a fer captures de pantalla i logos, probablement, aquesta serà la millor solució.
Si teniu un ordinador modern amb molta memòria, establir la memòria cau de les rajoles a la meitat de la memòria RAM segurament donarà un bon rendiment per al GIMP en la majoria de situacions sense privar altres aplicacions. Probablement fins i tot 3/4 de la teva memòria RAM estaria bé.
Augmenta el valor una mica cada vegada i comprova si el GIMP va més ràpid amb cada increment, i que el sistema no falla per manca de memòria. Cal tenir en compte que la falta de memòria podria parar sobtadament alguna aplicació per a fer lloc a una altra.
Fer matemàtiques senzilles i calcular un valor apropiat. Es pot afinar més tard, i sempre podeu utilitzar altres mètodes si aquest no funciona. Almenys sabreu què passa.
Suposant que preferiu l'última opció i que voleu trobar un bon valor. Primer, necessiteu conèixer algunes dades del vostre ordinador. Aquestes dades són la quantitat de RAM instal·lada en el sistema, l'espai disponible d'intercanvi (swap) del sistema operatiu, la velocitat del disc que emmagatzema l'intercanvi del sistema i el directori utilitzat per a l'intercanvi del GIMP. No cal saber el nombre de revolucions per minut, sinó saber quin és el més ràpid. Podeu canviar el directori d'intercanvi del GIMP a la pàgina Carpetes del diàleg de preferències.
A continuació, cal determinar la quantitat de memòria necessària per a les aplicacions que voleu executar simultàniament amb el GIMP. Inicieu les aplicacions, excepte el GIMP, i comproveu la taxa d'ocupació de la memòria amb alguna tasca. Podeu utilitzar aplicacions com «free» o «top», depenent del sistema operatiu i l'entorn que utilitzeu. L'Unix modern manté una petita àrea lliure per tal de manejar grans fitxers en la memòria cau i intermèdia. L'ordre free i « top » del Linux proporciona informació en anglès. Tingueu en compte el valor «free» «-/+ buffers/cache» i el «free swap».
És hora de prendre decisions i de càlculs matemàtics senzills. Bàsicament heu de decidir si voleu basar tota la memòria cau d'imatges en la RAM o repartir-la entre la RAM i el fitxer d'intercanvi del sistema:
Sovint canvieu a altres aplicacions? O treballeu amb el GIMP durant molt de temps? Llavors, es pot considerar la divisió entre la RAM lliure i el fitxer d'intercanvi del sistema (OS swap) vàlida. En cas contrari, haureu de seguir els següents passos (si no n'esteu segurs, reviseu els passos). Si n'esteu segurs, canvieu d'aplicació cada pocs minuts, n'hi haurà prou amb mirar la RAM lliure i procedir a la decisió final.
El fitxer d'intercanvi del sistema operatiu resideix en el mateix disc físic que el del GIMP? Si és així, afegiu RAM i espai d'intercanvi (OS swap). Si no, aneu al pas següent.
El disc que porta el fitxer d'intercanvi del sistema operatiu és més ràpid o de la mateixa velocitat que el de l'intercanvi del GIMP? Si és més lent, agafeu només la RAM lliure; si és més ràpid o similar, afegiu RAM lliure i espai d'intercanvi (OS swap).
Ara teniu un nombre, la RAM lliure o la RAM lliure i l'espai d'intercanvi lliure del sistema operatiu. Reduir-la una mica per seguretat, i això és la memòria cau d'imatges que us cal.
Com es pot veure, tot es basa a provar els recursos lliures, i decidir si l'espai d'intercanvi del sistema operatiu és l'òptim o causarà encara més problemes.
Hi ha algunes raons per a voler ajustar aquest valor. La principal seria canviar les capacitats del vostre equip o maquinari, que podrien ajudar a millorar la velocitat del GIMP multitasca. Caldria revisar els passos anteriors, que us portaria a uns valors similars o completament nous.
Un altre motiu per a canviar és que el GIMP va més lent, mentre altres aplicacions en multitasca van ràpides: això significa que el GIMP pot millorar sense perjudicar altres aplicacions. D'altra banda, si noteu problemes amb altres aplicacions per l'escassetat de memòria, fora bo no deixar que el GIMP n'acapari tanta.
Si decidiu utilitzar només la RAM, i el GIMP va lent, podríeu augmentar-ne una mica el valor, però mai no l'utilitzeu també per a tot l'intercanvi lliure. Si el cas és el contrari, (utilització de la RAM i de l'espai d'intercanvi) i teniu problemes per la falta de recursos, llavors hauríeu de reduir la quantitat de RAM pel GIMP.
Un altre consell és posar el directori d'intercanvi en un disc molt ràpid o en un disc diferent on hi ha la majoria dels fitxers. Repartiu el fitxer d'intercanvi del sistema és, també, una manera d'accelerar les coses. I per descomptat, compreu més RAM o deixeu d'utilitzar moltes aplicacions alhora: no espereu dissenyar un pòster amb un ordinador de 16 Mb i ser ràpid.
També es pot revisar els requisits de memòria que els cal a les vostres imatges. Com més grans són les imatges i major el nombre de desfers, caldran més recursos. Aquesta és una altra manera de triar un valor de les imatges de la memòria cau. Però això només és vàlid si es treballa amb el mateix tipus d'imatge. També és útil saber si caldrà més RAM i/o espai de disc.
