Capítol 8. Combinació d'imatges

Sumari

1. Introducció a les capes
1.1. Propietats de la capa
2. Modes de la capa
2.1. Modes de la capa normals
2.2. Modes capa Il·lumina
2.3. Modes de la capa d'enfosquiment
2.4. Modes de la capa de contrast
2.5. Modes de les capes d'inversió
2.6. Modes de capa dels Components HSV
2.7. Modes de capa dels Components LCh
3. Modes de capa antics
4. Crea capes noves
5. Grups de capes

1. Introducció a les capes

Podeu pensar en les capes com una pila de diapositives. Utilitzant les capes, podeu crear una imatge de diverses parts conceptuals, cadascuna de les quals es pot manipular sense afectar cap altra part de la imatge. Les capes s'apilen les unes sobre les altres. La capa de sota és el fons de la imatge i els components del primer pla de la imatge es troben a sobre.

Figura 8.1. Una imatge amb capes

Una imatge amb capes

Capes de la imatge

Una imatge amb capes

Imatge resultant


No hi ha límit en el nombre de capes que pot tenir una imatge, només la quantitat de memòria disponible al sistema. No és estrany que els usuaris avançats treballin amb imatges que contenen dotzenes de capes. Podeu agrupar capes per a facilitar el treball i hi ha moltes ordres per a gestionar les capes.

L'organització de les capes d'una imatge es mostra en el diàleg de capes. El seu funcionament es descriu detalladament en la secció diàleg de capes, però ací en tractem alguns aspectes, en relació amb les propietats de la capa que mostren.

Cada imatge oberta té en qualsevol moment un únic dibuixable actiu. Un «dibuixable» és un concepte del GIMP que inclou capes, però també diversos altres elements, com ara canals, màscares de capa i la màscara de selecció. Bàsicament, un «dibuixable» és qualsevol cosa que es pugui dibuixar amb eines de pintura. Si una capa està activa actualment, es mostrarà ressaltada al diàleg capes, i el seu nom es mostra a l'àrea d'estat de la finestra de la imatge. Si no és així, podeu activar-lo fent-hi clic. Si no es ressalta cap de les capes, vol dir que el dibuixable actiu és una altra cosa que una capa.

A la barra de menú, podeu trobar un menú anomenat Capa, que conté una sèrie d'ordres que afecten la capa activa de la imatge. Es pot accedir al mateix menú fent clic amb el botó dret al diàleg de capes.

1.1. Propietats de la capa

Cada capa d'una imatge té una quantitat d'atributs importants:

Nom

Cada capa té un nom. Aquest s'assigna automàticament quan es crea la capa, però podeu canviar-lo. Podeu canviar el nom d'una capa fent doble clic al diàleg de capes o fent clic amb el botó dret del ratolí allà i, a continuació, seleccionant l'entrada superior al menú que apareix, Edita els atributs de capa.

Presència o absència d'un canal alfa

Un canal alfa conté informació sobre com és de transparent una capa en cada píxel. Aquesta es visualitza en el diàleg de canals: blanc és completament opac, negre és completament transparent, i els nivells de grisos són transparències parcials.

La capa de fons és especial. Si acabeu de crear una imatge nova, només té una capa, que és la capa de fons. Si la imatge s'ha creat amb un tipus d'emplenament opac, aquesta capa no té canal alfa. Per a obtenir una capa de fons amb transparència, creeu la imatge nova amb un tipus d'emplenament transparent o utilitzeu l'ordre Afegeix un canal alfa.

Si afegiu una capa nova, fins i tot amb un tipus de farciment opac, s'afegeix automàticament un canal Alfa a la capa.

Totes les capes que no són la capa inferior d'una imatge tenen automàticament un canal alfa, però no podeu veure una representació en escala de grisos dels valors alfa. Vegeu Alpha al glossari per a obtenir més informació.

Exemple de canal alfa. 

Figura 8.2. Exemple de canal alfa: imatge bàsica

Exemple de canal alfa: imatge bàsica

Aquesta imatge té tres capes pintades amb vermell, verd i blau purs i 100% opacs. Al diàleg del canal, podeu veure que s'ha afegit un canal alfa. És blanc perquè la imatge no és transparent ja que hi ha almenys una capa 100% opaca. La capa actual és la vermella: com que està pintada de vermell pur, no hi ha verd ni blau i els canals corresponents són negres.


Figura 8.3. Exemple de canal alfa: una capa transparent

Exemple de canal alfa: una capa transparent

La part esquerra de la primera capa s'ha fet transparent (selecció rectangular, EditaNeteja). La segona capa, verda, és visible. El canal alfa encara és blanc ja que hi ha una capa opaca en aquesta part de la imatge.


Figura 8.4. Exemple de canal alfa: dues capes transparents

Exemple de canal alfa: dues capes transparents

La part esquerra de la segona capa s'ha fet transparent. La tercera capa, blava, és visible a través de la primera i la segona capa. El canal alfa encara és blanc, ja que hi ha una capa opaca en aquesta part de la imatge.


Figura 8.5. Exemple de canal alfa: tres capes transparents

Exemple de canal alfa: tres capes transparents

S'ha netejat la part esquerra de la tercera capa. El canal alfa encara és blanc i la part esquerra de la capa és opaca, perquè la capa de fons no té canal alfa. En aquest cas, l'ordre Esborra funciona com la goma d'esborrar i utilitza el color de fons de la caixa d'eines.


Figura 8.6. Exemple de canal alfa: canal alfa afegit al fons

Exemple de canal alfa: canal alfa afegit al fons

Hem utilitzat l'ordre CapesTransparènciaAfegeix un canal alfa, a la capa de fons. Ara, la part esquerra de la imatge és totalment transparent i té el color de la pàgina on es mostra la imatge. La part esquerra de la miniatura del canal alfa és negra (transparent) al diàleg del canal.


Tipus de capa

El tipus de capa ve determinat pel tipus d'imatge (vegeu la secció anterior) i la presència o absència d'un canal alfa. Aquests són els tipus de capa possibles:

  • RGB

  • RGBA

  • Gris

  • Escala de grisos A

  • Indexat

  • Indexat A

La raó principal és que alguns filtres (al menú Filtres) només accepten un subconjunt de tipus de capa i apareixen desactivats al menú si la capa activa no té un tipus compatible. Sovint podeu corregir això canviant el mode de la imatge, o afegint o eliminant un canal alfa.

Visibilitat

És possible llevar una capa de la imatge, sense necessitat de destruir-la, fent clic en el símbol (ull obert) en el diàleg de capes. Això s'anomena «canviar la visibilitat» de la capa. Moltes operacions sobre una imatge tracten les capes ocultes com si no existissin. Quan treballeu amb imatges que contenen moltes capes, amb diferents opacitats, podeu obtenir una millor visió dels continguts de la capa que vulgueu modificar ocultant algunes de les altres capes.

[Suggeriment] Suggeriment

Si feu Maj i clic en la icona de l'ull, s'oculten totes les capes excepte aquella en què heu fet clic.

Activa la capa

Normalment feu clic sobre la capa en la qual voleu treballar, fent clic a la llista de capes. Quan teniu moltes capes, no és fàcil trobar a quina capa pertany un element de la imatge: aleshores, premeu Alt i feu clic amb la roda del ratolí a sobre d'aquest element per a activar-ne la capa corresponent. Les capes disponibles desfilaran cap a la part superior mentre es mantingui premut Alt i la capa escollida es mostrarà temporalment a la barra d'estat.

Enllaç a altres capes

Si feu clic entre la icona de l'ull i la miniatura de la capa, obteniu una icona de cadena, que us permet agrupar capes per a operacions sobre diverses capes (per exemple amb l'eina «Mou» o amb una eina de transformació).

Figura 8.7. Diàleg de Capes

Diàleg de Capes

Vermell: enllaç a altres capes. Verd: visibilitat.


Mida i límits

En el GIMP, els límits d'una capa no coincideixen necessàriament amb els límits de la imatge que la conté. Quan crees text, per exemple, cada element de text pertany a la seva pròpia capa separada, i la mida de la capa s'ajusta automàticament per a contenir el text i res més. A més, quan creeu una capa nova mitjançant tallar i enganxar, la capa nova té la mida prou gran com per a contenir l'element enganxat. A la finestra de la imatge, els límits de la capa activa actualment es mostren esbossats amb una línia discontínua en negre i groc.

La principal raó per la qual això és important és que no es pot fer res fora de les vores d'una capa: no podeu treballar sobre el que no existeix. Si això us causa problemes, podeu canviar les dimensions de la capa emprant qualsevol de les ordres que podeu trobar en la part inferior del menú Capes.

[Nota] Nota

La quantitat de memòria que consumeix una capa la determinen les dimensions, no el contingut. Així que, si treballeu amb imatges grosses o que contenen moltes capes, pot resultar convenient retallar les capes a la mida mínima necessària.

Opacitat

L'opacitat d'una capa determina quant deixa passar els colors de les capes que hi ha per sota de la pila. El rang d'opacitat va de 0 a 100; 0 és completament transparent, i 100, completament opac.

Mode

El mode d'una capa determina la manera en què els colors es combinen amb els colors de les capes que té per sota, per produir el resultat visible. Aquest concepte és prou complex i prou important per dedicar-li una secció completa. Consulteu la Secció 2, «Modes de la capa».

Màscara de capa

A més del canal alfa, hi ha una altra manera de controlar la transparència d'una capa: afegint una Màscara de capa, que és un dibuixable extra en escala de grisos associat a la capa. Una capa no té màscara per defecte: s'ha d'afegir específicament. Les màscares de capa i el seu ús es descriuen detalladament en la secció màscara de capa.